Dinosaures amb morro d’ànec: Els
dinosaures amb morro d’ànec descendien d’animals com
els Iguanodonts. Van viure a finals del període Cretaci i
se’ls coneix també amb el nom d'Hadrosaures. La
mandíbula superior s’esclafava a l’extrem,
assemblant-se al bec d’un ànec, d’aquí ve el seu nom
vulgar. Les seves dents eren petites, serrades i estaven molt
juntes, podent triturar d'aquesta manera plantes dures i
llenyoses. Encara que la forma del cos en la majoria dels Hadrosaures
es pràcticament idèntica, el cap de cada espècie es molt
característica.
- Ouranosaurus: "Rèptil
valerós". Parent proper de l'Iguanodon,
però amb morro ample i aplanat similar al dels Anatosaurus.
La <<vela>> dorsal l’ajudava a regular
la temperatura del seu cos. Encara que s’assembli a
un Hadrosaure, no ho es pas. Té una urpa al
polze, com els Iguanodonts. Nigèria, llargada 6
metres.
- Anatosaurus: "Rèptil d'ànec".
Vivia en grups per protegir-se millor. Vivien al bosc i
s’alimentaven de plantes diverses. Encara que
siguessin molt grans, podien córrer amb lleugeresa sobre
les seves potes del darrere. Tenia un morro corni
aplanat. Nord d’Amèrica i Àsia, llargada 10
metres.
- Kritosaurus: "Rèptil de
Kirtland". Tenia el cap "esclafat",
amb un embalum sobre el nas que els hi servia per
envestir als seus rivals durant l’època
d’aparellament. Kirtland (USA), llargada 10 metres.
- Saurolophus: "Rèptil amb
cresta". Tenia una pua a la part posterior del
cap que sostenia unes bosses inflables al nas, de manera
que l’animal pogués bramar als seus rivals. Nord
d’Amèrica i Mongòlia, llargada 10 metres.
- Tsintaosaurus: "Rèptil de
Tsintao". Tenia, sobre el cap, una pua òssia,
llarga i sòlida, arquejada cap endavant que utilitzava
com arma i al mateix temps l’ajudava a sostenir les
bosses del nas. Xina, llargada 10 metres.
- Edmontosaurus: "Rèptil de
Edmonton". Tenia un morro extremadament ample,
semblant a una cullera, amb un cap aplanat. Es probable
que les bosses als dos costats dels orificis nasals
fossin inflables. Canadà, llargada 10 metres.
- Corythosaurus: "Rèptil amb
casc". Tenia uns complexos conductes dins de la
seva profunda cresta (en forma de casc). Es probable que
això li permetés beneficiar-se d’un sentit de
l’olfacte molt agut. Nord d’Amèrica, llargada
10 metres.
- Parasaurolophus: "Rèptil amb
cresta paral·lela". Herbívor. Va viure fa 75
milions d'anys. La seva cresta buida de dos metres tenia
uns complexos conductes d’aire que els utilitzava
com un tub per respirar quan s’alimentava dins
l’aigua i emetia senyals d'alerta quan hi havia
algun perill, aquesta cresta feia 1'2 metres de llargada.
Un dels grups de dinosaures més ben organitzats. Pesava
3'5 tones. Nord d’Amèrica, llargada 10 metres i 4
de llargada.
- Tracodont: "De dents aspres".
Tenia una boca que acabava en un bec corni i sense dents,
que utilitzava per cavar i treure plantes del fang. Tenia
unes 2.000 dents petites i ondulades per triturar
plantes, tenia uns peus amb cinc dits enganxats per una
membrana. A Canadà es va trobar un cos momificat
d’un Tracodont i van veure que dins del seu estómac
hi havia restes de pinyes i branques.
- Maiasaura: Van
viure fa uns 75 milions d'anys. Les femelles dels
Maiasaura, ponien de vint a vint-i-cinc ous. Cada ou era
unes deu vegades més gros que el de gallina. Als Estats
Units, s'han descobert unes quantes desenes de nius
fòssils de Maiasaura. Les cries dels Maiasaura feien 30
cm quan sortien de l'ou. Les cries, tenien les dents una
mica gastades s'estaven molt temps al niu alimentades
pels seus pares.
Construcció del niu: Amb les potes la femella feia
un forat a terra de 70 cm de profunditat i 2 m de d'amplada.
Posta: La femella ponia fins a vint-i-cinc ous de 20
cm de longitud. Els posava els uns al costat dels altres, en
cercle.
Incubació: La femella tapava la posta amb fulles
que, quan es podrien, escalfaven els ous.
Vigilància del niu: La femella dels Maiasaura, que
feia 8 metres i pesava 1,5 tones, s'ajeia al costat del niu. Els
nius veïns eren a uns 7 metres de distància.
