Sauròpodes: Els Sauròpodes van viure
durant els períodes Juràssic i Cretaci. Tenien un cos
extraordinàriament voluminós, coll molt llarg que mesurava uns
15 m, i cua encara més llarga. Només podien alimentar-se de
plantes flonges, doncs tenien unes dent molt dèbils, com
agulles. Tenien pelvis de llangardaix. Alguns ossos dels
Sauròpodes eren buits, per reduir el seu pes.
- Apatosaurus: "Rèptil sense
cap". Se l’anomenava també Brontosaurus.
Encara que es més petit que el Diplodocus, era molt més
pesat. Tenia les potes del davant més petites que les
del darrere. Al néixer pesava 3 quilos i en créixer 30
tones. La major part del temps el passava a l’aigua,
que l’ajudava a suportar el seu pes. Podia viure uns
200 anys, tenia 24 dents en forma de garfi i consumia
diàriament 300 quilos de vegetals. Nord d’Amèrica,
llargada 20 metres.
- Brachiosaurus: "Rèptil –
braç". Era herbívor. Va viure fa uns 140
milions d’anys. Pesava unes 79 tones. Menjava fulles
que pesaven aprox. 1 tona durant tot el dia. Anava a una
velocitat de 4 Km per hora i era el dinosaure més lent
de tots. A diferencia d’altres Sauròpodes, les
seves potes de davant eren més llargues que les del
darrere, per poder sostenir el seu pes enorme
(d’aquí ve el seu nom). Tenia els orificis nasals a
la part superior de la cresta i el coll llarg de girafa,
que li servia per agafar les fulles dels arbres més
alts. Nord d’Amèrica, de llargada mesurava uns 23
metres i d’alçada uns 15.
- Phuwiangosaurus: Era Herbívor.
Tenia el coll molt llarg i una cua de 15 metres de
longitud. Va viure a l'època del Cretaci.
- Seismosaurus: Era herbívor.
Feia 37 metres de longitud. El seu esquelet es va trobar
el 1985, al sud-oest dels Estats Units. Menjava més
d'una tona al dia, i era el dinosaure més gran conegut.
- Diplodocus: "Doble biga".
Era herbívor. És l’animal terrestre més gran que
es coneix. Utilitzava la seva cua com si fos un fuet per
defensar-se dels seus enemics, ex: L’Allosaurus. La
cua, no l'arrossegava per terra. Pesava unes 25 tones, i
es creu que tenia artritis. Vivia en grups mal
organitzats, ja que només s’ajuntava en cas de
defensar-se d’un carnívor. Dormia en un lloc sec i
quan es despertava anava cap als pantans a passar la
major part del dia a l’aigua descansant al sol i
dispersant-se per obtenir l’aliment, encara que les
plantes siguin aquàtiques. De tant en tant, alçava el
cap per si amenaçava algun perill (l’únic mitjà
de defensa que tenia era la seva llarga cua, la qual feia
14 metres de llargada). El seu cap petit l'obligava a
tenir una boca petita i es per això que havia
d’estar tot el dia menjant per aconseguir créixer.
Els seu coll feia 7 metres de llargada. Tenia unes 60
dents posades en línia per arrancar vegetals
engolint-los, ja que no tenen dents per mastegar-los. Al
mateix temps que menjava vegetals també es colaven
pedres i un cop aquestes eren dins del seu estómac
trituraven els vegetals que el Diplodocus s’havia
menjat. A la tarda se n'anava, i tornava a agrupar-se per
anar a dormir. Es desplaçava recolzant-se sobre les 4
potes que feien uns 3 metres d'alçària. El taló
esmorteïa cada passa. Tenia maluc de rèptil. Nord
d’Amèrica, llargada 27 metres. Vivia fa 155 a 145
milions d'anys.
