web hosting short URLs photo sharing

L'AMBRE

La resina que els arbres segreguen actua com un sistema de defensa contra l’atac d’insectes i fongs paràsits. En condicions favorables i desprès d’un procés molt lent d’uns quants milions d’anys, la resina es fossilitza i es converteix en ambre.

HISTÒRIA (extreta d'un llibre)

1- Són les dues de la tarda d’un dia d’estiu. Unes gotes de resina llisquen per la branca d’un arbre fins al terra.

2- Unes formigues arborícoles, seguint disciplinadament el seu camí, travessen una capa de resina endurida.

3- Accident en ruta. Algunes formigues han restat immobilitzades a la resina, sense la possibilitat d’alliberar-se’n.

 

- Comença el procés de fossilització, que pot durar uns quants milions d’anys. La resina serà ambre i la formiga, un fòssil.

Els animals resten atrapats entre dues capes de resina. Insectes, àcars, fins i tot petits rèptils. Els insectes arborícoles són els que tenen més probabilitats de caure en la resina. D’altra banda alguns dels insectes senten repulsió a causa de l’olor que desprèn la resina, la qual cosa els hi impedeix de restar-hi atrapats.

La fossilització: De la resina a l’ambre

La resina es fabricada per una gamma molt gran de plantes en flor (angiospermes).

Les resines s’exsuden conjuntament amb alguns olis, anomenats oleoresines. A temperatura ambient aquests olis es volatilitzen a poc a poc, la qual cosa constitueix el primer pas per a l’envelliment de la resina.

Posteriorment tenen lloc uns altres dos processos: l’oxidació, produïda pel contacte amb l’oxigen de l’aire, i la polimerització de molècules simples, per donar lloc a molècules més complexes i estables. Mentre el material sigui emmotllable, encara es resina. Quan s’endureix i es semifossilitza, obtenim un material a mig camí entre la resina i l’ambre: el copal. Aquest es distingeix de l’ambre per les seves propietats físiques (densitat, punt de fusió, solubilitat, etc.) encara que a cop d’ull no es gaire diferent. Però, si les condicions són les apropiades, passats tres o quatre milions d’anys, el copal pren la categoria d’ambre. Durant el procés de fossilització els éssers vius que havien quedat atrapats dins la resina experimenten un procés de deshidratació, això passa perquè la resina té uns compostos químics que extreuen l’aigua dels organismes. Els artròpodes que representen més del 90% dels animals inclosos en ambre tenen el seu cos recobert d’una cuirassa externa de quitina, a la qual la resina s’hi adapta com un guant. En veritat no tenen el seu cos buit, sinó ple del gas que en resulta de la descomposició i la reacció amb la resina.

LES PROPIETATS DE L’AMBRE

• L’ambre es tendre: Segons l’escala de duresa de Mohs (escala que es mou entre 1 i 10), l’ambre té un grau de duresa de 2,3.

• L’ambre es lleuger: La densitat de l’ambre sense bombolles és de 1,056 g/cm3. En l’aigua destil·lada, l’ambre sense bombolles s’enfonsa, mentre que en l’aigua del mar, sura. Quan l’ambre té incloses bombolles, és encara més lleuger.

• L’ambre i l’electricitat: L’ambre atrau petits objectes com brins de palla, cabells o trossets de paper. L’ambre va acumulant electrons (càrregues negatives) carregant-se negativament. Entre ambdues càrregues (positiva i negativa) apareix aleshores una força d’atracció a distància. Els grecs anomenaven a l’ambre amb el nom de "Electron".

• L’ambre es fon: L’ambre, a una temperatura de 150ºC comença a estovar-se i entre els 250ºC i 300ºC es fon i es converteix en una mena de matèria plàstica. Això permet fer falsificacions amb facilitat. En l’ambre autèntic, s’observen les diferents capes que corresponen a la incorporació de les successives gotes de resina. En el fals, la fusió de cristalls irregulars resulta evident. En l’Alemany, l’ambre s’anomena "Bernstein", és a dir, la pedra que crema.

• Els colors de l’ambre: La seva característica brillantor cèria; la seva transparència, entelada a vegades per bombolles i impureses i, naturalment, la gran diversitat de matisos que el seu color de mel aconsegueix en les diverses peces.

L’AMBRE EN EL MÓN

Existeix una gran quantitat d’ambre, ja que els arbres d’altres èpoques produïen molta resina (quantitat segurament per defensar-se dels insectes que hi havia aleshores).

L’ambre està distribuït cap a l’hemisferi nord, perquè segurament en aquella època, hi havia un clima més temperat que a l’hemisferi Sud fent, d'aquesta manera, que hi hagués més vegetació al Nord.

A continuació s’ofereix una llista dels jaciments més importants i la seva antiguitat aproximada.

1. Bàltic, entre 36 i 40 milions d’anys (principi de l’Oligocè i final de l’Eocè).
2. República Dominicana, entre 14 i 40 milions d’anys (principi del Miocè i tot l’Oligocè).
3. Mèxic, entre 24 i 36 milions d’anys (final de l’Oligocè).
4. Xina, entre 40 i 52 milions d’anys (Eocè).
5. Romania, entre 30 i 40 milions d’anys (principi de l’Oligocè i final de l’Eocè).
6. Birmània, 45 milions d’anys (meitat de l’Eocè).
7. Sicília, 30 milions d’anys (meitat de l’Oligocè).
8. Canadà, entre 70 i 80 milions d’anys (Cretaci superior).
9. Alaska, 84 milions d’anys (Cretaci superior).
10. Orient Mitjà, entre 115 i 135 milions d’anys (Cretaci inferior).
11. Sibèria, entre 80 i 115 milions d’anys (Cretaci superior i final de l’inferior).
12. New Jersey, entre 75 i 122 milions d’anys (Cretaci superior i meitat de l’inferior).

En l’ambre hi pot quedar atrapat una aranya, una papallona en ple vol, tèrmits, tolves, mosques, mosquits, escarabats, formigues, àcars, milpeus, formigues voladores, larves, etc.

Però tots tindran en comú l’esforç reflectit en l’ambre per desempallegar-se de la resina. Ex: En el cas d’una papallona es veurà reflectit en l’ambre, l’aleteig constant de la papallona en un intent desesperat d’alliberar-se’n.

L’abril de 1995, el biòleg Raúl Cano, va assegurar que havia aconseguit de ressuscitar molts organismes, de les entranyes d’insectes en ambre. Ressuscitar un insecte, en canvi, és pràcticament impossible.

Però no oblidem que la realitat supera la ficció.