|
Presentació
Els dinosaures, uns animals que van viure durant uns 160 milions danys. És mereixen una investigació a fons. Daquest treball, se nencarreguen els Paleontòlegs (Persona que investiga els éssers vius que han viscut a la superfície terrestre en el curs dels temps geològics o les mostres de llur activitat). Es basa en la informació que donen els fòssils. Aquests dinosaures han sigut objectes d'investigació durant 150 anys. Se'n coneixen 800 espècies.
El primer dinosaure fòssil que es va trobar, va ser a prop d'Oxford (Anglaterra), lany 1677.
A Artesia, USA, es van trobar tants ossos de dinosaure que la població va canviar el seu nom per el de DINOSAUR. Els carrers porten noms de diferents classes de Dinosaure.
Els dinosaures eren un grup de rèptils vertebrats i terrestres que ben aviat van aconseguir dominar la Terra des de fa 230 milions danys enrere fins en fa 65. La varietat dels dinosaures era excepcional.
Els noms de molts dels dinosaures acaben en saurus, (del grec que vol dir: <llangardaix> o <rèptil>). La majoria dels noms dels dinosaures descriuen alguna característica de lanimal; ex: Triceratops: "cap amb tres banyes".
El nom de dinosaure va ser fundat per Richard Owen lany 1841. Generalment eren rèptils de cos robust, amb una llarga cua i un llarg coll. El cap molt petit i un cervell bastant reduït. La postura erecta i els metatars elevats eren les dues característiques que tenien en comú tots els dinosaures. Quasi tots tenien una forma de caminar bípede, la qual cosa recorda als cangurs. Les potes del darrere estaven molt desarrollades i la cua els hi servia per equilibrar-se i en alguns casos, també per defensar-se. Tots els dinosaures eren ovípars, i en els seus nius sempre hi havia varis ous. Hi havia dinosaures que no en tenien cura i els deixaven a la seva sort, però daltres, els vigilaven les femelles o fins i tot els dinosaures petits desprès de sortir de lou.
Nhi havia de grans com el Brontosaure o el Diplodocus, entre 20 i 26 metres de longitud respectivament. Nhi havia daltres de molt més petits com el Compsognathus de 60 cm de llargada. Alguns rèptils van aprendre a volar, aquests tenien el quart dit amb una membrana que els hi anava des del coll fins a la cua cobrint-los tot el cos. Amb aquestes ales rudimentàries que els permetien fer vols curts o planejar gràcies a les corrents tèrmiques. Alguns tenien la cua perquè els hi servís de timó. Però a finals del període Cretaci els dinosaures van desaparèixer i es va estendre una altra classe déssers vius, els mamífers.