|
|
|
Els plats de la cuina amb nom de dona, ja ho heu vist, tenen alguns ingredients especials. A aquest rebost hi ha les referències per trobar-los. Però el rebost no en diu res d'elles, d'elles només us en puc dir allò que va escriure Neruda: |
| Todas
fueron bellas, todas fueron buenas, todas me botaron un poco de encanto al recinto triste de perpetuas penas en las plenitudes de mis desencantos. |
| AGREDOLÇ DE MELÓ | ARRÒS CRISTINA | BACALLÀ AMB COCO | ||
| La pàgina dedicada a Giacomo Leopardi o la traducció al castellà de Luís Martínez de Merlo, en edició d' Hiperión us permetràn entendre il male de vivire de l'agredolç de meló. Mentre, podeu escoltar una versió en MIDI del Me cuesta tanto olvidarte dels Mecano. | Per l’arròs Cristina calen els sonets de Shakespeare, que es poden trobar a The Complete Works of William Shakespeare i el recull de poesia xinesa que el 1982 edità Camafeo. Sona de fons Smooth Operator, de Sade. | L'univers de la poesia d' Emily Dickinson s'oculta en moltes dones, de ben segur que en coneixeu alguna que us ajudarà a trobar el cel -aquí baix-. Jo vaig poder aprofundir en la seva lectura gràcies a l'antologia editada per Margarita Ardanaz a Catedra. La música que l'acompanya us semblarà molt adequada quan descobriu una dona que us evoqui aquest univers, és Aprés un reve, de Fauré. | ||
| BOLERO DE VIEIRES | BROQUETES D'EMPERADOR | BURRITOS LOLITA | ||
| El bolero La Mentira és el que sona de fons pel bolero de vieires, però no he sabut trobar bones pàgines de boleros a la web. Si en sabeu d'alguna ja m'ho fareu saber. | El primer volum de l'Antologia de Poetes Catalans de Galàxia Gutemberg, a cura de Martí de Riquer i dedicat a la època medieval us permetrà cuinar les broquetes d'emperador. Venus, dels Planetes de Holst, és que s'escolta de fons a aquesta recepta. | El Marías al qual li agraeixo el descubrimient del Nabokov poeta és Javier Marías, que a "Desde que te vi morir" (Alfaguara 1999) ha inclós 18 poemes de "Poems amd Problems". A la xarxa podeu trobar molta documentació sobre Nabokov, n'hi ha d'específica dedicada a Lolita. L'adagietto de la cinquena de Mahler sona de fons als burritos Lolita. | ||
| CADÀVER EXQUISIT | CROQUETES D'ARRÒS | CURRY VERMELL | ||
| Pel cadàver exquisit s’ha de comptar amb els dos volums de la poesia de Breton, editats per Visor i amb el Diccionario temático del surrealismo, d'Ángel Pariente. Editat per Alianza. Un complement important és el catàleg de l’antològica d’Oscar Domínguez que el 1996 es va poder veure a Las Palmas, Santa Cruz de Tenerife i Madrid. Tot i que potser no hi ha una música plenament surrealista, la Gymnopedie de Satie te un encant especial. | Les croquetes d’arròs precisen els dos volums
Inventario, que recullen la poesia completa de Mario Benedetti, editats per Visor. Si no
els teniu a mà us haureu de conformar amb El rincón de Benedetti. Peter Gabriel sona de fons, és In your eyes. |
L’ingredient fonamental del curry vermell és la poesia completa de Robert Louis Stevenson, que podeu trobar a A complete collection of poems by Robert Louis Stevenson, si be la versió en castellà de José María Álvarez i Txatro Santoro, editada a Hiperión, val la pena. La música de fons és l'Arabesque, de Debussy | ||
| EL FRICANDÓ DE LA LAIA | FUSSILLI VIOLETTA | HAMBURGUESES WARTBURG | ||
| Blade Runner és d'aquelles pel·lícules que mai no em canso de veure, i a la Xarxa hi podeu trobar moltes pàgines. Només podeu entendre el fricandó de la Laia si recordeu be la pel·li. Sorprenentment hi ha coherència entre la música i la recepta: la que sona de fons és el tema d'amor de la Banda Sonora Original de Blade Runner. Un excel·lent treball de Vangelis. | Tot i que les traduccions de Gaius Valerius Catullus que ha fet Jordi Petit, tant al català com al castellà, son una mica nyau nyau jo els hi tinc un especial apreci. Disposar-ne és una garantia per garantir l'èxit dels fusilli Violetta, especialment perquè la majoria de dones que conec han oblidat el llatí. Per obtenir detalls de La Traviatta podeu consultar alguna de les pàgines dedicades a Giuseppe Verdi. El Lia de José M. Cano, que canta l'Ana Belén, us acompanya en aquesta recepta. | Per fer les Hamburgueses Wartwurg, a mi m’agrada especialment la versió de Tannhaüsser interpretada per Frick; Hopf; Fischer-Dieskau; Wunderlich; Grümmer; Schech; Konwitschny amb la Berlin State Opera, una edició del 1961 d’EMI. De fons en sona l'obertura. Si us cal el llibret es pot recórrer a Wagner on the web. I és del tot fonamental Venus i Tannhaüser, d'Aubrey Beardsley. Edhasa el va editar el 1986 | ||
| LLOM A LA SAL | LUMACHE DÀNAE | MOUSSE D'ALBERCOC | ||
| El mite d' Èdipo us permetrà entendre la reconquesta de Tebes, la feina que m'encarregà la Iocasta. La música de fons al llom a la sal és el Dream a little dream of me de Schwandt, Andre i Kahn del qual n'han fet versions Louis Armstrong o Ella Fitgerald entre altres. | El sonet Danae d'Ángel González pertany al llibre "Aspero mundo", tot i que jo l'he trobat a l'"Antología de la poesía erótica española de nuestro tiempo", que Joaquín Caro Romero va preparar per Ruedo ibérico el 1973. Fa goig veure que la lluita tenia fronts com aquest. A la xarxa podeu trobar força informació sobre Gustav Klimt. La música de fons és fàcil de reconèixer: (You Make Me Feel Like) A Natural Woman, que sempre recordo en la versió d'Aretha Franklin. | La mousse d'albercoc requereix una bona pila de cançons dels Beatles, les podeu trobar aquí mateix. LSD, Lucy in the sky with diamonds, és el que s'escolta de fons. | ||
| PÈSOLS A LA CATALANA | PETONS PICANTS DE LLAGOSTA | POLLASTRE AMB PINYA | ||
| Els pèsols a la catalana precisen la poesia completa de Salvat Papasseit, l’edició d’Ariel encara es troba. També cal una consulta als Noventa poemas últimos de Fernando Pessoa, que Ángel Crespo va traduir al castellà en una excel·lent edició d' Hiperión. Inconfusible fons musical, l'ària de la reina de la nit de La flauta màgica de Mozart. | La poetessa i els poetes espanyols que faig servir pels petons picants de llagosta no són ben representats a la xarxa - Igual que la resta de poesia espanyola -. Els indicios vehementes d'Anna Rossetti els va editar Hiperión, Montserrat Escartín va fer una excel·lent edició de diverses obres de Salinas a Catedra, mentre que el recull de tots els sonets de Blas de Otero el va editar Turner el 1977. Les vocalistes de jazz fan cançons ideals per besar, la que sona és At Last, no us haurieu de perdre la versió que en fa l'Etta James. | Si us ha passat com a mi i heu perdut Whitman, pel pollastre amb pinya us caldrà recuperar-lo. Si en voleu una bona traducció al català Eumo va editar, el 1985, la d'Agustí Bartra i Miquel Desclot. Ja se que Whitman i els tangos tenen poc a veure, però el que sona de fons és Malena, d'Homero Manzi i Lucas Demare. A les pàgines de links d'aquesta web hi ha una petita se·lecció de llocs dedicats al tango. | ||
| ROSTIT MELINA | SALSA D'ALFÀBREGA | SPAGHETTI FRANCESCA | ||
| Més que no pas la dama blanca a Robert Graves li agraeixo que m'hagi descobert la terra secreta de les dones que us detallo al rostit Melina. No us perdeu la seva poesia. Les traduccions al castellà de Claribel Alegría (Lumen) poden contribuir a acostar-vos-la. Maria Àngels Anglada va traduïr Nossis de Locres i altres poetes hel·lenístiques. La música de fons és de Juan Luís Guerra: Burbujas de amor | La salsa d’alfàbrega s’ha de fer amb Concha Piquer de fons, podeu trobar la lletra a La página de doña Concha, però no és pas Concha Piquer el que sona de fons, és Albeniz | Els Spaghetti Fracesca tenen com a ingredient bàsic La divina commedia de Dante Alighieri, un web realment excepcional, molt navegable i amb les il·lustracions de Doré, tot i que sempre és un plaer comptar amb la traducció al català de Segarra, que va editar Selecta a la seva Biblioteca Perenne i que ara es pot trobar, inexplicablement, a les llibreries de saldo. Carlos Santana la tocava més be, però tenint present les limitacions del MIDI, el fons de Samba pa ti és excepcional. | ||
| TALLARINES AMB TONYINA | TARTAR DE SALMÓ I MARISC | |||
| Les tallarines amb salsa de tonyina precisen la versió de O dia da criação de l'enregistrament del concert al Canecão. La podem substituir per la del segon àlbum de Vinicius de Moraes a la Fusa, mig en castellà. Tots dos discs els ha editat Discmedi - Blau. Però com el secret és que us sentiu a Itapoa, l'he posada de fons. | Tot i que científicament és una obra desfasada, n'he après molt de la Fisiologia del Gust de Brillat Savarin, la trobareu sencera a Gallica. Podeu començar a saber coses de les criatures aquàtiques si aneu a aquesta pàgina, però si voleu aprofundir i saber que va passar entre Calypso i Ulisses podeu consultar l'Odissea d'Homer. De matar suaument amb una cançó, a més a més de les sirenes, també en sap la Roberta Flack, ara podeu trobar l'album Killing Me Softly remasteritzat. La peça que dona nom a l'album és la que sona de fons pel tàrtar de salmó i marisc | |||
El rostre sense trets que caracteritza la versió 3.0 de La cuina amb nom de dona
està extret d'una obra de Charles Loupot, un anunci de Coty del 1938. El vaig trobar a
"Affiches Art Déco", d'Alain Weill que va editar el 1998 Bibliothèque de
l'Image. La resta d'il·lustracions de la web (excepte de les pàgines de links) pertanyen
a llibrets de llumins dels Estats Units de començament de segle. Les he manllevat totes
de "930 matchbook advertising cuts on the twenties and thirties". Aquesta
recopilació és obra de Trina Robbins, i ha estat editada per Dover Publications Inc. el
1997. |
||||
|
|
|
|
|
|
|||||
| índex | el rebost | músiques | links | llibre de visites |
