Tenia la geniva cosida de silenci amarg
i vas forçar-me la saliva dels mots.
Coixejant, jugant,
la meva mà et perdia,
el teu gust mossegat entre les ungles
mentre es vinclava la carn caminant fins als dits,
els meus llavis partits en el cor d'un poema que fou violat.
Em trenco la boca.
Martina Escoda
En vermell
El taller de poesia,27
Emboscalleditorial
Vic, 2000
VOLDRIA
Voldria poder bramar sense estovar-me la gola,
córrer sense barreres,
ser matí sense haver d'obrir la cortina,
llegir sense ulleres.
O bé:
llegir sense estovar-me la gola,
córrer sense ulleres,
bramar sense haver d'obrir la cortina,
ser matí sense barreres.
O bé:
ser matí sense estovar-me la gola,
llegir sense barreres,
córrer sense haver d'obrir la cortina,
bramar sense ulleres.
Daniel Ruiz-Trillo
Sal i vi
Edicions El carro del sol
Barcelona, 2001
